Quan es discorre per les terres altes de la comarca etíop de Samre, entre muntanyes i pedregals, no hi ha ni una mica de bosc o rierols durant hores. El 70% dels seus veïns no té accés a aigua potable, és a dir, beu i es renta amb una aigua marró que provoca malalties. Llavors, un s'acaba preguntant on és aquest 85% del cabal del Nil -el riu més llarg de tot el planeta-, que segons els hidròlegs prové d'Etiòpia. Tal i com confirma l'oficial de programa del Banc d'Aigua d'Intermón Oxfam, Kaleab Getaneh, "la quantitat d'aigua subterrània i en superfície existent al país és suficient per subministrar aigua potable a tota la població, és a dir, uns 70 milions de persones".
Per la seva orografia, Etiòpia "podria exportar a altres països del nord-est d'Àfrica". El problema no és que no hagi aigua a Etiòpia, ni les sequeres recurrents. És la falta de recursos materials i humans adequats per a construir infraestructures que facin arribar aigua potable a tots els etíops i la falta de diners per a finançar aquests projectes. Es tracta, en realitat, d'un cercle viciós. La pobresa econòmica del país demora l'accés a l'aigua potable el que, al seu torn, retarda el desenvolupament econòmic.
El Banc d'Aigua va començar a funcionar el març de 2004 a quatre dels districtes etíops més afectats per la falta d'accés a aigua potable. A més de subministrar aigua a les poblacions d'aquestes zones, es vol desenvolupar una cultura a nivell nacional que garanteixi l'aigua potable a tot el país. Són més de 15 projectes que duem a terme juntament amb 10 organitzacions locals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada