poder deixar constància que el nostre equip va estar el 18é en arribar, com a equip complert, sobre 89 equips dels que finalment van arribar els seus 4 components, dels 202 equips que van pendre la sortida. Tot plegat dona una idea de la duresa d'una proba on més de la meitat dels equips no van poder arribar al final amb tots els seus membres al complert.
Sí, ja ho podem dir: "HO HEM ACONSEGUIT 
Agafem les motxiles i anem a passar el control de material. Ens fem unes quantes fotos amb companys d'altres equips i especialment amb companys de Corredors.Cat i intercanviem impresions amb d'altres participants.
Conseguim, però, guanyar una mica de distàcia respecte dels equips no corredors. Aquesta era una estratègia ja planejada per tal de no trobar-nos en un embut a la pujada del Mont Sui. 
Tot perfecte, anem amb una bon avantage sobre les previsions de temps per arribar a Figaró. Hem de trucar a la Raquel i la Llum per tal de no agafar-les per sorpresa. Arriben a Figaró on ens trobem un munt d'animació de públic, i amb uns bons entrepans que ens han preparat. Descansem el temps just per fer el nostre àpat i repostar el avituallament líquit, i reprenem la marxa.
Moltes gràcies Esteban! Vas haver de fer uns quants viatges a peu per pujar allà dalt tot el material. Aquest detall quedarà a la nostra memoria el reste de la marxa. De baixada cap a S.Feliu de Codines passem aprop de S. Miquel de Fai. Després encara ens quedarà una petita pujada. 
A l'arribar a Sant Feliu de Codines ens trobem amb uns companys del Club d'atletisme de Sant Boi que venen a animar-nos i fer-nos unes fotos. Després d'uns 45 kms. de marxa el nostre ritme i les nostres forces continuen sent tan bons com el nostre estat d'ànim. Les nostres previsions de temps continuen rebaixant-se.
DE SANT FELIU DE CODINES A SANT LLORENÇ SAVALL Seguim la ruta de la marxa en direcció a S. Llorenç de Savall i al pasar a l'altura del Castell de Gallifa, on es troba l'Ermita de la Mare de Déu de la Ecologia, ens trobem per sorpresa nostra a la Raquel i la Llum, en un "avituallament pirata" que no esperavem pas.
Tota una sorpresa que ens anima encara més abans d'arribar a S, Llorenç. Estem al km. 62 aprox. i el cansament comença a notar-se a les cames. A l'arribar al Control de S.Llorenç, cap a les vuit del vespre, aprofitem per menjar pasta, acomodar-nos mitjons i sabatilles, i algú per fer-se alguna cura als peus.
A partir d'ara ens preparem els frontals que haurem d'utilitzar ben aviat.
DE SANT LLORENÇ SAVALL A COLL D'ESTENALLES
Després de recuperar-nos al Control de S.Llorenç, sortim en direcció a Coll d'Estenalles, no sense abans enllaçar amb un tram del recorregut de la travessa del Matagalls-Montserrat, que tots nosaltres hem fet abans. A continuació ens tocarà fer la pujada cap a la Mola, que se'ns farà més dura del que recordavem en els nostres entrenaments previs. La nit i els kms. es fan notar a les cames i a la ment, però no defallim, i seguim el nostre camí. La nostra parada a Coll d'Estenalles serà de només cinc minuts, els necesaris per repostar beguda i picar una mica a l'avituallament.
DE COLL D'ESTENALLES A MURA
A partir d'ara, després de 70 kms al darrera començarà un dels punts crítics de la nostra marxa. Poc després de sortir de Coll d'Estenalles, el temps que havia estat de petits plugims gairebé imperceptibles durant diverses zones del recorregut, canviarà. Just en plena nit i en una de les baixades força técniques del recorregut, amb molta roca i desnivells, comença una pluja cada vegada més intensa, que acabara per deixar-nos completament xops i farà doblement dura la baixada cap a Mura. Hem de redoblar les nostra atenció en la baixada que comença a convertir-se en un petit rierol, i a l'arribar a Mura entrem al Control completament xops. Després de secar-nos, canviar-nos una mica, i menjar alguna cosa, esperem un xic que la pluja sigui, si més no, menys intensa. Mentres, veiem com van arribant cada vegada més participants xops, tremolosos i mig desorientats.
Quan a hores d'ara més d'un equip sospesa abandonar aquí la Marxa, nosaltres ho tenim molt clar. En cap moment se'ns pasa pel cap tirar la tovallola. Aquí és on ens ve al cap el record de totes les persones que han posat la seva confiança en nosaltres.Quan decidim reempendre la marxa, just en aquell moment, un dels responsables de la organització ens informa a tots els que allà ens trobem que la Marxa queda momentaneament neutralitzada. Sembla ser que elements aliens a la organització han sabotejat el marcatge de la cursa en un punt situat entre Mura i Rellinars, i uns quans equips volten perduts per la muntanya i els boscos en plena nit i amb una pluja intensa. Els bombers es troben enfeinats buscant a aquests companys. I apareixen també per allà els mossos que juntament amb la organització intenten fer un recompte dels equips i persones que estan entre Mura i Rellinars, dels que encara no han arribat a Mura, i dels que es van concentrant de manera progresiva al Control de Mura. També dels que amb el pas de les hores i la incertesa de saber quan es reanudarà la marxa, alguns amb sintomes de hipotermia, decideixen allà mateix posar fi a la seva aventura. El ambient que allà es respira i la situació general es realment desoladora. Nosaltres aprofitem per recuperar-nos, i refer forces amb una gran tranquilitat i amb ganes de continuar.
Finalment, cap a les 6 del matí un responsable de la organització ens dona la noticia que la marxa torna a reanudar-se. Que s'ha restablert el marcatge original, i que cal anar amb molt de compte amb el reste del recorregut degut als estralls de la meteorología. De manera gairevé inmediata ens coloquem les motxiles i ens preparem per a reanudar la marxa. Per sort, comença a fer-se de dia.
DE MURA A RELLINARS
Reprenem la marxa, i malgrat les circunstàncies viscudes anteriorment, sembla que el nostre ànim és força favorable. A hores d'ara més d'un 25% dels equips han abandonat ja la Marxa. Nosaltres estem contents perqué em pres la decisió correcta, però és que per a nosaltres era una mica més fàcil: teniem i tenim un munt de companys i companyes, d'amics i amigues que havien posat la seva confiança en el nostre Repte. No podiem decebrels. I aixó ha estat un punt clau en la nostre Repte. Amb aixó no volem menysvalorar a ningú. De cap manera. Donades les circunstàncies, era més que lògic plantejar-se la opció d'abandonar. I de ben segur que en determinats casos segurament va estar la opció racionalment més cabal.El tram cap a Rellinars tenia uns trams realment molt técnics, i amb el afegit que havia deixat la pluja la ruta tenia una certa dificultat. Finalment vam arribar a Rellinars. Faltaven només uns 10 kms. Allà es va agrair especialment a l'avituallament la coca i fins i tot cireres que vam trobar. Estava realment exquisit, si més no pel nostre gust, després de més de 90 kms. al darrera.
DE RELLINARS A MONISTROL
Comença la darrera etapa de la Marxa. Sabem que el que queda no és massa difícil. I enfilem la marxa amb una certa distensió que ens alegra aquest darrer tram del recorregut. A pocs kms. de Monistrol tornem a retrobar el recorregut de la Matagalls-Montserrat que ens és familiar. I finalment arribem a Monistrol i ens dirigim al punt d'arribada, a on arribarem abraçats tot l'equip.
Aquesta ha estat per a cadascú de nosaltres una experiència molt i molt especial que de ben segur ens ha d'acompanyar molt de temps. I a més a més, també es pot dir que entre cadascú de nosaltres s'ha creat una amistat molt especial.
Han estat mesos i mesos molts intensos, de reunions, trobades, entrenaments i preparatius.
