
NOSALTRES I TU, JUNTS PER UNA CAUSA
diumenge, 9 d’octubre del 2011
dijous, 12 de maig del 2011
LA CLASSIFICACIÓ FINAL....

dilluns, 9 de maig del 2011
HO HEM ACONSEGUIT!

Després de més de 27 hores des de que vam començar la Marxa a Santa Maria de Palautordera, el dissabte a les 9 del matí, el nostre equip ha aconseguit arribar plegat, tots a una, a Monistrol cap a les 12 del migdia de diumenge. ".
Han estat més de 100 kms. marcats per la duresa de la proba, per la inclemència del temps i per dificultats afegides que han fet que aquest Repte hagi estat encara molt més difícil d'assolir del que ja es preveia en un principi. Però ara ja està. Ja sóm tots a casa feliços i molt contents per haver pogut arribar fins al final.

Divendres, la vispera de la sortida ens trobem tot l'equip a Santa Maria de Palautordera per fer el registre previ de la Cursa i recollir dorsals, xip i signar papers. Es respira un cert aire de impaciència, de ganes de que arribi ja el moment de la sortida. després de tant de temps preparant el Repte, ara ja només queden dotze hores. L'endemà a les 9 del matí començara el gran Repte.
El dissabte ens trobem al voltant de les 8 del matí. Ens distribuim el material al cotxe de suport que portarà la Raquel, acompanyada de la MªLlum, els nostres dos àngels de la guarda.
I arriba l'hora de la sortida. Engrescats, entusiasmats, comencem la Marxa. Fins al Figaró anirem força acompanyats de molts equips.

Enfilem la segona pujada important de la marxa, i quina sorpresa més agradable, quan a dalt de tot, després de l'esforç ens trobem un "avituallament pirata" a càrrec de l'Avi Mena.



DE SANT FELIU DE CODINES A SANT LLORENÇ SAVALL Seguim la ruta de la marxa en direcció a S. Llorenç de Savall i al pasar a l'altura del Castell de Gallifa, on es troba l'Ermita de la Mare de Déu de la Ecologia, ens trobem per sorpresa nostra a la Raquel i la Llum, en un "avituallament pirata" que no esperavem pas.
Tota una sorpresa que ens anima encara més abans d'arribar a S, Llorenç. Estem al km. 62 aprox. i el cansament comença a notar-se a les cames. A l'arribar al Control de S.Llorenç, cap a les vuit del vespre, aprofitem per menjar pasta, acomodar-nos mitjons i sabatilles, i algú per fer-se alguna cura als peus.
A partir d'ara ens preparem els frontals que haurem d'utilitzar ben aviat.
DE SANT LLORENÇ SAVALL A COLL D'ESTENALLES
Després de recuperar-nos al Control de S.Llorenç, sortim en direcció a Coll d'Estenalles, no sense abans enllaçar amb un tram del recorregut de la travessa del Matagalls-Montserrat, que tots nosaltres hem fet abans. A continuació ens tocarà fer la pujada cap a la Mola, que se'ns farà més dura del que recordavem en els nostres entrenaments previs. La nit i els kms. es fan notar a les cames i a la ment, però no defallim, i seguim el nostre camí. La nostra parada a Coll d'Estenalles serà de només cinc minuts, els necesaris per repostar beguda i picar una mica a l'avituallament.
DE COLL D'ESTENALLES A MURA
A partir d'ara, després de 70 kms al darrera començarà un dels punts crítics de la nostra marxa. Poc després de sortir de Coll d'Estenalles, el temps que havia estat de petits plugims gairebé imperceptibles durant diverses zones del recorregut, canviarà. Just en plena nit i en una de les baixades força técniques del recorregut, amb molta roca i desnivells, comença una pluja cada vegada més intensa, que acabara per deixar-nos completament xops i farà doblement dura la baixada cap a Mura. Hem de redoblar les nostra atenció en la baixada que comença a convertir-se en un petit rierol, i a l'arribar a Mura entrem al Control completament xops. Després de secar-nos, canviar-nos una mica, i menjar alguna cosa, esperem un xic que la pluja sigui, si més no, menys intensa. Mentres, veiem com van arribant cada vegada més participants xops, tremolosos i mig desorientats.
Quan a hores d'ara més d'un equip sospesa abandonar aquí la Marxa, nosaltres ho tenim molt clar. En cap moment se'ns pasa pel cap tirar la tovallola. Aquí és on ens ve al cap el record de totes les persones que han posat la seva confiança en nosaltres.Quan decidim reempendre la marxa, just en aquell moment, un dels responsables de la organització ens informa a tots els que allà ens trobem que la Marxa queda momentaneament neutralitzada. Sembla ser que elements aliens a la organització han sabotejat el marcatge de la cursa en un punt situat entre Mura i Rellinars, i uns quans equips volten perduts per la muntanya i els boscos en plena nit i amb una pluja intensa. Els bombers es troben enfeinats buscant a aquests companys. I apareixen també per allà els mossos que juntament amb la organització intenten fer un recompte dels equips i persones que estan entre Mura i Rellinars, dels que encara no han arribat a Mura, i dels que es van concentrant de manera progresiva al Control de Mura. També dels que amb el pas de les hores i la incertesa de saber quan es reanudarà la marxa, alguns amb sintomes de hipotermia, decideixen allà mateix posar fi a la seva aventura. El ambient que allà es respira i la situació general es realment desoladora. Nosaltres aprofitem per recuperar-nos, i refer forces amb una gran tranquilitat i amb ganes de continuar.
Finalment, cap a les 6 del matí un responsable de la organització ens dona la noticia que la marxa torna a reanudar-se. Que s'ha restablert el marcatge original, i que cal anar amb molt de compte amb el reste del recorregut degut als estralls de la meteorología. De manera gairevé inmediata ens coloquem les motxiles i ens preparem per a reanudar la marxa. Per sort, comença a fer-se de dia.
DE MURA A RELLINARS
Reprenem la marxa, i malgrat les circunstàncies viscudes anteriorment, sembla que el nostre ànim és força favorable. A hores d'ara més d'un 25% dels equips han abandonat ja la Marxa. Nosaltres estem contents perqué em pres la decisió correcta, però és que per a nosaltres era una mica més fàcil: teniem i tenim un munt de companys i companyes, d'amics i amigues que havien posat la seva confiança en el nostre Repte. No podiem decebrels. I aixó ha estat un punt clau en la nostre Repte. Amb aixó no volem menysvalorar a ningú. De cap manera. Donades les circunstàncies, era més que lògic plantejar-se la opció d'abandonar. I de ben segur que en determinats casos segurament va estar la opció racionalment més cabal.El tram cap a Rellinars tenia uns trams realment molt técnics, i amb el afegit que havia deixat la pluja la ruta tenia una certa dificultat. Finalment vam arribar a Rellinars. Faltaven només uns 10 kms. Allà es va agrair especialment a l'avituallament la coca i fins i tot cireres que vam trobar. Estava realment exquisit, si més no pel nostre gust, després de més de 90 kms. al darrera.
DE RELLINARS A MONISTROL
Comença la darrera etapa de la Marxa. Sabem que el que queda no és massa difícil. I enfilem la marxa amb una certa distensió que ens alegra aquest darrer tram del recorregut. A pocs kms. de Monistrol tornem a retrobar el recorregut de la Matagalls-Montserrat que ens és familiar. I finalment arribem a Monistrol i ens dirigim al punt d'arribada, a on arribarem abraçats tot l'equip.
Aquesta ha estat per a cadascú de nosaltres una experiència molt i molt especial que de ben segur ens ha d'acompanyar molt de temps. I a més a més, també es pot dir que entre cadascú de nosaltres s'ha creat una amistat molt especial.
Han estat mesos i mesos molts intensos, de reunions, trobades, entrenaments i preparatius.
dissabte, 30 d’abril del 2011
"Ens veiem el dia 7 de Maig company@s! .........."

Per tal de fer-vos una mica a la idea us passo la previsió dels nostres temps de pas aproximats per algun dels llocs que transitarem aquest dia, si no hi ha cap imprevist, es clar.
Pel Figaró passarem al voltant de l'hora de dinar, les dues o quarts de tres; per Sant Feliu de Codines entre les 5 i les 6 de la tarde; per Sant Llorenç de Savall entre quarts de nou i quarts de deu del vespre, per Coll d'Estenalles entre entre quarts d'onze i quarts de dotze de la nit, i per Mura a partir de les dotze. A Monistrol, esperem arribar la matinada de diumenge -si tot va bé abans de la sortida del sol, i allà si que no esperem trobar a ningú.... :-)
Ah, i a tots els demés equips formats per companys de Corredors.Cat us desitgem molta sort i que gaudiu força d'aquest Repte tan especial que compartim. Penso en el Cecili Gil, en el Xavi Alcalde, en el Paco Robles (recent retornat del Repte "GR92-NonStop"), el Jaume Folguera, el Raul Angulo, l'Oriol Izard, el David Gonzalez. el Jordi Font, la Nuria Rabasseda, i també el Xavi Nadal. Espero no deixar-me a ningú.
dissabte, 23 d’abril del 2011
23 d'Abril. Entrenament Trailwalker 29 kms. Santa Maria de Palautordera-Figaró
Continuem el recorregut de baixada fins a trobar el Plà de la Calma. Enllacem amb el recorregut de la Matagalls-Montserrat, una Marxa que tots nosaltres ja coneixem i que alguns hem fet múltiples vegades.
Continuem uns kms. fins al peu del Tagamanent, després de pasar per Cal Agustí. A partir d'ara abandonarem la ruta coincident amb el recorregut de la "M-M", i ens endinsem en un nou camí que, ara sí, ens portarà en direcció al Figaró. Aixó sí, sense abans haber de fer un descens amb un perfil pronunciadissim, que ens farà patir, més encara, quan el sol es fa present i comença a escalfar de debó.
Durant el camí al començar el descens ens creuem amb un altre Equip participant a la Trailwalker: l'Equip 168 "a100xAIGUA". Ens saludem, intercanviem impresions, ens desitjem sort, i continuem el camí. Arribem al Figaró en 5 hores i 5 minuts. I decidim agafar el tren que sortirà ben aviat.
Estem contents. L'únic que potser ens ha quedat pendent ha estat, per falta de tems la S.T. corresponent.
Aixó segurament ho deixarem per fer-ho tots plegats en la propera trobada que farem probablement divendres vinent, per tal d'acabar de concretar els últims detalls i la estratègia definitiva de cara al dia "D".
Fins aquí, el que posiblement serà l'últim entreno important de cara a la Trailwalker que ens espera els dies 7 i 8 de maig, d'aquí a dues setmanes exactament.
dimecres, 20 d’abril del 2011
Ja tenim Equipació.....
diumenge, 10 d’abril del 2011
Dissabte 9 d'abril: Tercer entrenament Trailwalker 2011. Sant Llorenç Savall-Rellinars i una mica més...


El paissatge i el recorregut realment pagaven la pena per la seva bellesa. Malgrat tot, els últims kms. amb una temperatura que va arribar a superar els 30º ens van fer patir una mica. Vam atravessar paratges d'una bellesa insòlita, difícil de descriure ara en quatre ratlles a aquest blog.
El recorregut estava en una gran part molt ben senyalitzat amb el marcatge de la Ruta dels "3 monts". Encara que en algun lloc la senyalització podia portar a equivocs. De la major part d'aquests llocs vam pendre nota; especialment del lloc que, gairebé al final, ens va portar a l'error en l'acabament de la ruta. Realment aquests entrenaments ens han de ser força útils per al dia de la Travessa oficial.
Després del viatge en tren fins a Sabadell, agafem l'autobus que ens portarà fins a Sant Llorenç. Allà, després de trobar el lloc d'avituallament i sortida de la etapa, abans de començar la etapa, ens vam trobar amb un altre equip que també es preparava per començar el seu entrenament de la Trailwalker, i ens vam desitjar sort mutuament. Comencem aquest entrenament en Bernaus, en David i en Raimon, plens d'entusiasme i ganes de passar-nos-ho bé.
El primer tram d'aquesta etapa, des de S.Llorenç fins a Coll d'Estenalles, tenia una certa duresa, més que res pel seu perfil pronunciat, i només vam trobar un lloc on podien crearse dubtes en el recorregut. El paissatge era realment i impresionant, vorejant la falda de la Mola. Aquest tram va estar el lloc on ens vam trobar, a diferència del reste del recorregut, més persones fent la seva particular excursió. Fins i tot ens vam creuar amb un antic conegut que feia també una travessa per aquells indrets.
El segon tram, de Coll d'Estenalles a Mura també tenia un paissatge envejable. Aquí vam trobar una certa discrepància amb el track penjat de la etapa, i el recorregut senyalitzat dels "3 monts". Els dos recorreguts transcorrien en algun tram paral·lels, a pocs metres de separació, passant el recorregut oficial per un corriol més estret, i el del track per una pista ampla al seu costat. L'arribada a Mura de un desnivell negatiu considerable, després d'haver aconseguit anteriorment una alçada considerable.




